Sempre va bé llegir als grans de la literatura

"Cien años que yo vivera no hablaría de otra cosa. Primero, tu padre, que me olía a clavel y lo

disfruté tres años escasos. Luego, tu hermano. ¿Y es justo y puede ser que una cosa pequeña

como una pistola o una navaja pueda acabar con un hombre que es un toro? No callaría nunca.

Pasan los meses y la desesperación me pica en los ojos y hasta en las puntas del pelo."

Bodas de sangre. Federico García Lorca (1898-1936)

Quins privilegis, no?

Les ames de casa podran convalidar la seua experiència per assignatures d’FP.

Quan he sentit esta notícia al telediari m’he quedat al·lucinant. Se veu que el Govern, convalidarà d’un 8% a un 10% de les assignatures de mòduls d’Hosteleria o Educació Infantil a les ames de casa si demostren coneixements suficients. Se basen en que estes dones han acumulat experiència en cuidar xiquets i vells, cuinar,...
Així, ma mare també se pot presentar? Ah no! Ella ja té formació reglada. Però si no m’equivoco va haver de fer totes les assignatures dels estudis, com jo, com moltes dones que conec...
Ma mare, les meues tietes, els que estudiem fora de casa i fins i tot ma iaia, sempre hem hagut de convalidar la faena de casa amb els estudis o el treball. A més, moltes vegades el fet de treballar els dos de casa, ens ha negat l’accés a beques (la prioritat són les famílies on només treballa un,...). Avui en dia, dubto que una dona hagi d’estar a casa per obligació. A mi no me sembla malament que la seua elecció sigue esta, faltaria més! Ara, d’aquí a que tinguen estes facilitats, me pareix sincerament excessiu, i una falta de respecte a les dones que ho han fet tot alhora i ho seguiran fent.
En fi, a vegades estes polítiques tant políticament correctes i tant “a favor de les dones”, fan fàstic,...

Les veritats ofenen

Entropa és el nom de l’escultura que David Cerny, autor txec, ha fet a la Unió Europea per la presidència del seu país a la Unió.
Espanya és un país ple de formigó, Italia un camp de futbol, França una pancarta que posa “vaga”, Luxemburg una llavor d’or en venta, Rumania un dràcula estil Parc Temàtic, o Suècia una gran caixa d’Ikea.
Cada país, el seu estereotip. Ja ha rebut moltíssimes crítiques. Bulgària ha estat retirada de l’escultura. Jo crec que l’únic criticable és que l’autor va dir que havia participat un escultor per país, i ara s’ha sabut que no és així. Però res més.
Els europeus només fem que criticar als Governs i corruptes àrabs, americans, africans....potser és hora que ens mirem el melic i que d’una vegada, comencen a canviar algunes coses,...

Estos detallets que ens fan tal com som

Voldria tindre el talent,
Tindre la gràcia i la mà,
Que tenia aquella gent,
Quan se ficava a cantar,
Los nostres mestres joteros,
Que avui volem saludar.

Gent d’arrossar i de Garriga,
Que al mig del treball cantava,
Gent de got i de cuartillo,
Que a les tavernes rondava,
I de barraca en barraca,
Entre els vells amics xalava.

Jota de: Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries (http://www.tubalespectacles.com/quico.htm)
Foto: Boca de Bou, cantant de jota natural de Sant Jaume

Serps d'estiu

Serps d’estiu: terme d’argot periodístic per a descriure les notícies que només surten durant l’estiu, quan hi ha carència de notícies polítiques. Normalment ens fan memòria de conflictes oblidats, situacions de crisi humanitària,...
L’origen del terme fa referència a les esporàdiques i sensacionalistes aparicions del monstre del Llac Ness als mitjans de comunicació.

Petites accions, canvis claus. Plumpy'Nut.

Plumpy’Nut. Este és el nom del producte que canvia cada dia la vida de centenars de famílies africanes en perill de perdre un fill per culpa de la desnutrició. Són 500 calories a base de cacauets, vitamines i minerals, o dit d’una altra manera, menjar altament calòric.
El producte s’aplica a aquells xiquets que tenen malnutrició severa, fàcilment comprovable. Les mares només han d’agafar el punt mig del braç dels seus fills entre el colze i el muscle i mesurar la circumferència. Si és igual o menys a 11cm. existeix risc elevat que l’infant mori de fam. Llavors se li dóna l’aliment.
Després de dos o tres setmanes de prendre dos saquets de Plumpy’Nut al dia, els xiquets recuperen el seu pes normal.
El producte va directament de l’Hospital a les mares i a diferència de la llet en pols, no necessita ni aigua ni utensilis a vegades difícils de trobar en molts països africans.
A més, el producte se produeix en empreses locals, que donen faena als seus habitants i ajuden a l’economia de les famílies.
La contra és que és de difícil accés per a tots els països on hi ha guerres i conflictivitat social. A més, hi ha perill de morir d’èxit si es posen les multinacionals pel mig i el van privatitzant.
Però el que està clar, és que és un dels productes alimentaris més revolucionaris dels últims anys. Llàstima que estos avenços científics no siguen d’interès per als nostres programes de televisió,...