Te mereixes una entrada!

En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí en algunos años tendremos viejas de tetas grandes y viejos con el pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven.

Doctor Drauzio Varella, nobel en medicina

Hi ha coses que no canvien mai...

A esta misión dio cumplida cima el señor Muñoz, con un meritorio trabajo en el que,
con certera visión del presente y del futuro armoniza las tres zonas hidrográficas de
Cataluña mediante su debida intercomunicación, resolviendo así el problema de la
falta de agua que en tiempos de sequía podría experimentar alguna de ellas. Para
ello compensa las aguas de los ríos gerundenses con las de los leridanos y para
épocas de extraordinaria sequía, con las del Ebro, de modo, que merced al más
abundante y regular caudal de éste se afianza la total utilización del agua de cada
zona, sin posibilidad de que llegue a faltar, para su específico uso, la procedente de
cada una de ellas.

Josep Mª de Porcioles, presentació del Pla d’Aigües per a Catalunya de 1957

Per a reflexionar!

La Guerra del Vietnam ofereix nombroses proves de que la Geografia serveix per a fer la guerra de la manera més total i generalitzada. Un exemple és l’aplicació durant els anys ’60 i principis dels ’70 d’un pla de destrucció de la xarxa de dics que protegien les planures extremadament poblades del Vietnam Nord. [...] No podien ser objectes de bombardejos massius, perquè l’opinió internacional ho hagués interpretat com un genocidi. Era precís atacar de manera precisa i discreta, en determinats llocs essencials per a la protecció dels 15 milions d’homes que vivien a les petites planures.[...]. Era precís que els dics es trenquessin als llocs on la inundació tingués les pitjors conseqüències.
L’elecció dels llocs que s’havien de bombardejar provenia d’un raonament geogràfic que implica anàlisi espacial.

Yves Lacoste (Fes, 1927). La Geografia: una arma per a la guerra.

Tant els ofenem? Per favor,...

Avui m'ha arribat una notícia com a mínim desagradable i sobretot, trista. Resulta que el Palau de la música de València ha intentat censurar una obra de Chapi perquè tenia al•lusions a Catalunya, i això, segons diu la directora (mostrant un alt nivell cultural) podia ferir sensibilitats,...
Últimament entre els del Palau de la música catalana i els de València, s'estan lluint en glòria!
Al final, entre tots aconseguiran destruir la cultura, i sobretot la credibilitat d’estes institucions...
En fi, una vergonya, llàstima que ells no en tinguin,...

Aquí teniu la notícia publicada a "El Punt"

BAM. Molt bon sabor de boca!

He aprofitat el meu últim cap de setmana de vacances per anar a les festes de la Mercè de Barcelona i ha resultat ser bastant interessant.
Gràcies als concerts del BAM (Barcelona Acció Musical)he pogut sentir grups d'estils tan diferents com Estanislau Verdet, The Hives o We Are Standard.
La veritat és que va estar molt bé i des d'aquí us ho recomano: concerts gratis, a peu de carrer i d'un nivell molt acceptable!!

Bous i més bous; castells i més castells...

Moltes vegades, quan parlo amb gent del meu poble comentem que estem farts de que durant les festes només facin bous, bous i bous. Fan falta més actes culturals, actuacions muicals i en general, més actes populars.
Però estos dies he pogut comprovar que la política que aplica el govern del meu poble no és un fet aïllat. Tots els dies que he vist les festes de Tarragona per la televisió han sortit castells, castells i castells.
Estic totalment a favor dels bous, dels castells i de tots els actes tradicionals d'una festa, però crec que hauriem de començar a pensar amb la gent que no els agraden i necessiten altres actes als que assistir (ells també paguen impostos), o simplement tindre en compte que la diversitat cultural és un dels aspectes més importants de la vida,...

La importància d'una bona festa

Bé, ara que s’acaba l’estiu i després de tres mesos he decidit tornar a reprendre esta pàgina, que tenia abandonada per falta d’idees i ganes,...
El diumenge passat vaig tindre l’oportunitat de tornar a visitar després de molts anys, els carrers adornats amb flors fetes a mà a Ulldecona, que celebrava les seues festes Quinquennals.
De la última vegada que hi vaig estar ni me’n recordava, per tant, vaig quedar gratament sorpresa.
A part dels decorats més típics, també podies veure’n de més moderns, com els de la foto, que consistien amb flors fetes amb cartutxos d’escopeta de balins.
La veritat és que he de felicitar als falduts per la faena ben feta i per la paciència, però sobretot, perquè gràcies a la seua il•lusió tenen una festa gran al seu poble que atreu visitants que de segur deixen negoci i donen a conèixer el poble d’Ulldecona.
Tan de bo Amposta tingués alguna festa així,...