dimarts, 3 d’agost del 2010

Prohibir les corregudes de bous: un avenç o hipocresia?



Tan prompte vaig sentir que s’havien prohibit les corregudes de bous a Catalunya se’m van plantejar un seguit de preguntes. La gent que està tan en contra d’esta festivitat, ha vist mai alguna correguda? Mengen carn d'animals criats en llibertat? No han anat mai a un zoo? Mai han tingut un moixó o un gos a casa?
Jo un dia vaig decidir que abans de criticar les corregudes, n’havia de veure alguna. I així ho vaig fer, la vaig veure per un canal de televisió. Quan se va acabar, i després de veure que la mort pròpiament de l’animal durava com a molt cinc minuts, vaig pensar que no n’hi havia per a tant. Evidentment el bou s’ho passa malament, i jo no aniré mai a una plaça, ni em faré seguidora, però si ho pensem fredament...qui té una pitjor vida? un bou que viu pasturant fins que el maten en una plaça en cinc minuts, o una gallina que viu tota la vida amuntegada en una granja ponent ous tot el dia? I un pingüí o un lleó que viu al zoo de Barcelona?
Però clar, davant de la galeria, queda millor prohibir els “toros”, com se’ls sol anomenar, i ser així súper progres i civilitzats...A més, menjar aliments d’animals criats en mínimes condicions d’higiene i salubritat sortiria molt car...
Jo sóc de les Terres de l’Ebre (evidentment, ara ens tocarà a nosaltres). L’altre dia una amiga me deia que era una animalada lligar un bou amb una corda (se referia al bou capllaçat). Jo em pregunto si és gaire diferent agafar un gos, tancar-lo a un pis de 90m2 al mig d’una ciutat, i treure’l només tres vegades al dia de casa, lligat i amb un morrió a la boca...
Cada dia tinc més clar que vivim a la societat del “políticament correcte”, a una societat d’hipòcrites que sense donar-se’n compte gaudix cada dia, de menys llibertats i més prohibicions.

2 comentaris:

Alba ha dit...

Molt bona reflexió, Neus. La veritat, jo com tu, no opino de les corrides pq mai he anat a cap, tot i que tampoc em crida l'atenció. Però cadascú que faigue lo q vulgue. Ahir vaig ser a Masdenverge al concurs de retalladors, i era espectacular veure la gent com disfrutava de la festa, simplement admirant el que feien aquells nois. Cadascú, lliurement, q gaudixque de l'espectacle i de la festa q vulgue.

Anònim ha dit...

El mal que no vulguis per tu no el vulguis pels demes, cuanta insensibilitat...no hi ha prou en no anar a una plaça... fica- t´hi tu a veure el que se sent humillan-te d´aquesta.... i de un home ja es lleig que els hi agradi , pero una dona...