Plumpy’Nut. Este és el nom del producte que canvia cada dia la vida de centenars de famílies africanes en perill de perdre un fill per culpa de la desnutrició. Són 500 calories a base de cacauets, vitamines i minerals, o dit d’una altra manera, menjar altament calòric.
El producte s’aplica a aquells xiquets que tenen malnutrició severa, fàcilment comprovable. Les mares només han d’agafar el punt mig del braç dels seus fills entre el colze i el muscle i mesurar la circumferència. Si és igual o menys a 11cm. existeix risc elevat que l’infant mori de fam. Llavors se li dóna l’aliment.
Després de dos o tres setmanes de prendre dos saquets de Plumpy’Nut al dia, els xiquets recuperen el seu pes normal.
El producte va directament de l’Hospital a les mares i a diferència de la llet en pols, no necessita ni aigua ni utensilis a vegades difícils de trobar en molts països africans.
A més, el producte se produeix en empreses locals, que donen faena als seus habitants i ajuden a l’economia de les famílies.
La contra és que és de difícil accés per a tots els països on hi ha guerres i conflictivitat social. A més, hi ha perill de morir d’èxit si es posen les multinacionals pel mig i el van privatitzant.
Però el que està clar, és que és un dels productes alimentaris més revolucionaris dels últims anys. Llàstima que estos avenços científics no siguen d’interès per als nostres programes de televisió,...
El producte s’aplica a aquells xiquets que tenen malnutrició severa, fàcilment comprovable. Les mares només han d’agafar el punt mig del braç dels seus fills entre el colze i el muscle i mesurar la circumferència. Si és igual o menys a 11cm. existeix risc elevat que l’infant mori de fam. Llavors se li dóna l’aliment.
Després de dos o tres setmanes de prendre dos saquets de Plumpy’Nut al dia, els xiquets recuperen el seu pes normal.
El producte va directament de l’Hospital a les mares i a diferència de la llet en pols, no necessita ni aigua ni utensilis a vegades difícils de trobar en molts països africans.
A més, el producte se produeix en empreses locals, que donen faena als seus habitants i ajuden a l’economia de les famílies.
La contra és que és de difícil accés per a tots els països on hi ha guerres i conflictivitat social. A més, hi ha perill de morir d’èxit si es posen les multinacionals pel mig i el van privatitzant.
Però el que està clar, és que és un dels productes alimentaris més revolucionaris dels últims anys. Llàstima que estos avenços científics no siguen d’interès per als nostres programes de televisió,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada