Heriak du hitza (el poble parlarà)

Esta setmana ha sortit la gran notícia del segle, han detingut al cap militar de la ETA. Ara és el moment en que el partit que governa se penja les medalles, a més d’elevar quasi a la categoria de sant al Govern francès (com ens té últimament acostumats Zapatero). A mi me dóna la sensació que sempre se repeteix la mateixa història. Sempre detenen al membre més actiu, al membre més important, al comando més preparat,...però la ETA continua existint,...
Quan hi ha un atemptat, diuen que "podria haver sigut una catàstrofe". Jo me pregunto,...si la ETA volgués dur a terme una catàstrofe, no ho faria? Això sí, MAI se pot dialogar amb terroristes,...
Justament la setmana passada me va donar per mirar traduccions d’un grup de música basc. És el grup “Betagarri”, de caire clarament independentista. Això és el que diu una estrofa d’una cançó cantada amb les tres llengües minoritàries i minoritzades d’Espanya (galego, català i euskara). Tant de bo fos tant fàcil. Tant de bo Espanya fos una democràcia avançada,...

El poble té la paraula
pregunta-li almenys una vegada
quina democràcia!
on està la nostra opinió?
El poble té la paraula
anem a parlar
perquè és el nostre dret
i la decisió
serà el desig del poble
Betagarri, Herriak du hitza

Més traduccions a:
http://eu.musikazblai.com/betagarri/

Una canción de piedra

Poseeré esta tierra; deseo tomarla, hacerla mía, pero no puedo. El agua se empeña en seguir siendo agua, los descollantes árboles persisten en ser solo árboles; las frutas se pudren, y las piedras, pulidas y curvas, parecen prometer algo a quienquiera que osara levantarlas…pero es imposible moverlas un ápice.
Iain Banks, Una canción de piedra.

Un llibre escollit a l’atzar d’un autor desconegut per a mi, com faig últimament. I reconec que és recomanable. Dins d’este llibre, que és molt original, estic trobant fragments que m’han agradat realment i m’han fet pensar. Així que si us animeu, passeu per la biblioteca. Teniu uns setze llibres d’este autor britànic (dels millors de la seua generación) per a escollir.
Que vagi de gust!

EL PAISATGE

“Cap descripció, per bella que sigue, pot ser veritat, ja que no pot reproduir la vida del paisatge, la caiguda de l’aigua, el tremolor de les fulles, el cant dels moixons, el perfum de les flors, les formes canviants dels núvols. Per a conèixer és precís veure.”



Elisée Reclus (Sainte-Foy-la-Grande, França, 1830- Thourout, Bèlgica, 1905)

Per algun lloc s’ha de notar que estudio geografia, no?
La veritat és que encara no conec molt este geògraf, però el poc que m’han explicat i he llegit, com a mínim, m’ha encuriosit.
El seu pare volia que estudiés teologia i per això es matricula a la Universitat de Montauban. Però un any més tard, el 1848, esclata la Revolució de París i Reclus comença a canviar la seua visió del món i de la vida. Es relaciona en grups socialistes i forma part de la Primera Internacional anarquista. Durant tota la seua vida va participar en nombroses revoltes socials i fins i tot va estar empresonat.
Va estudiar Geografia i va dedicar gran part del temps a viatjar, la seua passió. A Estats Units descobreix i critica l’esclavitud.És considerat un dels millors geògrafs de la història. Dos dels seus llibres més importants són “La Terra” i “Història de la muntanya "