La Guerra del Vietnam ofereix nombroses proves de que la Geografia serveix per a fer la guerra de la manera més total i generalitzada. Un exemple és l’aplicació durant els anys ’60 i principis dels ’70 d’un pla de destrucció de la xarxa de dics que protegien les planures extremadament poblades del Vietnam Nord. [...] No podien ser objectes de bombardejos massius, perquè l’opinió internacional ho hagués interpretat com un genocidi. Era precís atacar de manera precisa i discreta, en determinats llocs essencials per a la protecció dels 15 milions d’homes que vivien a les petites planures.[...]. Era precís que els dics es trenquessin als llocs on la inundació tingués les pitjors conseqüències.
L’elecció dels llocs que s’havien de bombardejar provenia d’un raonament geogràfic que implica anàlisi espacial.
Yves Lacoste (Fes, 1927). La Geografia: una arma per a la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada