Una canción de piedra

Poseeré esta tierra; deseo tomarla, hacerla mía, pero no puedo. El agua se empeña en seguir siendo agua, los descollantes árboles persisten en ser solo árboles; las frutas se pudren, y las piedras, pulidas y curvas, parecen prometer algo a quienquiera que osara levantarlas…pero es imposible moverlas un ápice.
Iain Banks, Una canción de piedra.

Un llibre escollit a l’atzar d’un autor desconegut per a mi, com faig últimament. I reconec que és recomanable. Dins d’este llibre, que és molt original, estic trobant fragments que m’han agradat realment i m’han fet pensar. Així que si us animeu, passeu per la biblioteca. Teniu uns setze llibres d’este autor britànic (dels millors de la seua generación) per a escollir.
Que vagi de gust!