Pinzellades

Prohibir les corregudes de bous: un avenç o hipocresia?

2010-08-03T07:58:00.000-07:00

Tan prompte vaig sentir que s’havien prohibit les corregudes de bous a Catalunya se’m van plantejar un seguit de preguntes. La gent que està tan en contra d’esta festivitat, ha vist mai alguna correguda? Mengen carn d'animals criats en llibertat? No han anat mai a un zoo? Mai han tingut un moixó o un gos a casa?
Jo un dia vaig decidir que abans de criticar les corregudes, n’havia de veure alguna. I així ho vaig fer, la vaig veure per un canal de televisió. Quan se va acabar, i després de veure que la mort pròpiament de l’animal durava com a molt cinc minuts, vaig pensar que no n’hi havia per a tant. Evidentment el bou s’ho passa malament, i jo no aniré mai a una plaça, ni em faré seguidora, però si ho pensem fredament...qui té una pitjor vida? un bou que viu pasturant fins que el maten en una plaça en cinc minuts, o una gallina que viu tota la vida amuntegada en una granja ponent ous tot el dia? I un pingüí o un lleó que viu al zoo de Barcelona?
Però clar, davant de la galeria, queda millor prohibir els “toros”, com se’ls sol anomenar, i ser així súper progres i civilitzats...A més, menjar aliments d’animals criats en mínimes condicions d’higiene i salubritat sortiria molt car...
Jo sóc de les Terres de l’Ebre (evidentment, ara ens tocarà a nosaltres). L’altre dia una amiga me deia que era una animalada lligar un bou amb una corda (se referia al bou capllaçat). Jo em pregunto si és gaire diferent agafar un gos, tancar-lo a un pis de 90m2 al mig d’una ciutat, i treure’l només tres vegades al dia de casa, lligat i amb un morrió a la boca...
Cada dia tinc més clar que vivim a la societat del “políticament correcte”, a una societat d’hipòcrites que sense donar-se’n compte gaudix cada dia, de menys llibertats i més prohibicions.

Si no ens rendim...ho aturarem!!

2010-05-13T14:50:00.000-07:00

Innocent...

2010-04-08T06:09:00.001-07:00

Havia sentit dir coses terribles de les nits de noces. Coneixia una veïnada de Ciutat que havia fuit a correntsos cap al carrer en camisa de dormir i, a crits, havia escaïnat que el marit la perseguia per clavar-li una mena d'estaca que s'havia tret dels calçons.

Carme Riera, Cap al cel obert

Els amics de les arts

2010-03-02T11:20:00.001-08:00

Llicenciat en Belles Arts, doctorat en Romànic Medieval, i ara estic aturat esperant ser contractat.
Què faré? Sóc fruit d’un sistema que no sap què fer ni on posar els estudiants que no siguin banquers o delineants.
No vull quelcom temporal, sols pretenc tenir un jornal, invertir tres quartes parts del total, en un pis de protecció oficial...

Els amics de les arts, Llicenciat en Romànic Medieval

Volem que Ascó mantingue l'accent a la "o"!!!

2010-01-28T03:28:00.001-08:00

Perquè si es fa el cementiri nuclear en comptes de dir Ascó haurem de dir ASCO. Asco perquè és el que farà el poble, asco perquè és el que ens dóna el seu alcalde i els regidors que han aprovat la candidatura, i sobretot, ASCO perquè els nostres fills s'hauran de tragar tot l'asco que comença ara a Ascó!

Genial

2010-01-24T09:19:00.000-08:00

S’endugué així mateix un estudi a mig pastar de la conca minera i el manuscrit d’un recull secret de poemes d’amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico- geològico- paleontològic.

Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005). Camí de sirga

La "bona" educació de Laporta

2009-12-12T02:14:00.001-08:00

El derbi con el Espanyol es metropolitano.

De fet, potser Laporta fins i tot té raó. Així,l'Espanyol és metropolità, encara que el seu nom (Real Club Deportiu Espanyol DE BARCELONA) idique una altra cosa. Al cap i a la fi, Catalunya és Barcelona, encara que la paraula Catalunya tingue un significat diferent.
En fi, bon dervi i que guanye el millor!

Geografia...per a què?

2009-12-10T14:13:00.000-08:00

¿Pero es tan seguro que la geografía es así de inútil? A pesar de las apariencias, los problemas de la geografía no interesan sólo a los geógrafos, sino todo lo contrario. Todo el mundo cree que la geografía no es más que una disciplina escolar y universitaria cuya función consiste en proporcionar una descripción del mundo, a título de elemento de cultura general, sin gran utilidad práctica.
De hecho, este discurso pedagógico […] disimula ante todos el temible instrumento de dominio que es la geografía para los que tienen el poder.

Yves Lacoste. “Por qué Herodote? Crisis de la geografía y geografía de la crisis”.

...I després de destrossar el seu, vindran a pel nostre!

2009-12-07T04:18:00.001-08:00

El Pla Delta és un Conveni signat entre diferents Administracions per tal d’establir un conjunt de plans i projectes ubicats dins el nostre àmbit de competència amb l'objectiu de convertir-se en el principal centre distribuïdor del sud d'Europa. Les obres incloses en aquest Conveni són: l’ampliació del Port de Barcelona, l’ampliació de l’Aeroport, la millora i creació de noves infraestructures viàries i ferroviàries i finalment les diferents actuacions mediambientals destinades a la millora i protecció i conservació del territori natural.

Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Prat de Llobregat.

Verdet!

2009-11-29T14:52:00.000-08:00

Som tots uns desgraciats,
tot ens passa a nosaltres,
i als demés, no tant...

Som tots uns desgraciats. Estanislau Verdet

Sempre és bo que algun "vell" defense els "jóvens"

2009-11-24T04:12:00.001-08:00

Joves, vells...
El disc està ja molt ratllat. Potser la primera converça seriosa entre Adam i Caín no tingué un altre tema. [...]
Els "joves", mediatitzats pels "vells",amb prou feines poden donar regna solta a les seues millors energies. Fornicar, per exemple. O dormir, o cantar, o pegar-se. Els "vells" tendim a oblidar l'alegria d'uns tals avantatges. Hem de confeçar que ens emprenya que "ells", els joves, en gaudesquen, quan nosaltres ja hem perdut el tren, o hem esgotat el trajecte. És un trist problema de gelosia.

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992)

Any nou, vida nova

2009-11-22T15:07:00.001-08:00

Bé, ara que fa un temps que este bloc ha complert un any i veient les poques i sovint pobres actualitzacions que he fet, he decidit donar-li un gir important.
Ja que últimament no tinc idees per actualitzar i sento que acabo repetint sempre el mateix, deixaré que siguen els altres els que ho facen.
Així que, a partir d'ara, només deixaran escrits els escriptors, científics, periodistes i demés persones que tinguen coses interessants a dir.
Potser és un recurs fàcil i també està més que vist, però almenys els seus escrits seran més intel·ligents. Diguessim que a partir d'ara, farem pinzellades a les bones reflexions i vosaltres podreu opinar, com sempre.

Gràcies a tots els que vos passeu per aqui!!

Te mereixes una entrada!

2009-11-12T09:24:00.000-08:00

En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí en algunos años tendremos viejas de tetas grandes y viejos con el pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven.

Doctor Drauzio Varella, nobel en medicina

Hi ha coses que no canvien mai...

2009-10-26T14:54:00.000-07:00

A esta misión dio cumplida cima el señor Muñoz, con un meritorio trabajo en el que,
con certera visión del presente y del futuro armoniza las tres zonas hidrográficas de
Cataluña mediante su debida intercomunicación, resolviendo así el problema de la
falta de agua que en tiempos de sequía podría experimentar alguna de ellas. Para
ello compensa las aguas de los ríos gerundenses con las de los leridanos y para
épocas de extraordinaria sequía, con las del Ebro, de modo, que merced al más
abundante y regular caudal de éste se afianza la total utilización del agua de cada
zona, sin posibilidad de que llegue a faltar, para su específico uso, la procedente de
cada una de ellas.

Josep Mª de Porcioles, presentació del Pla d’Aigües per a Catalunya de 1957

Per a reflexionar!

2009-10-21T13:52:00.000-07:00

La Guerra del Vietnam ofereix nombroses proves de que la Geografia serveix per a fer la guerra de la manera més total i generalitzada. Un exemple és l’aplicació durant els anys ’60 i principis dels ’70 d’un pla de destrucció de la xarxa de dics que protegien les planures extremadament poblades del Vietnam Nord. [...] No podien ser objectes de bombardejos massius, perquè l’opinió internacional ho hagués interpretat com un genocidi. Era precís atacar de manera precisa i discreta, en determinats llocs essencials per a la protecció dels 15 milions d’homes que vivien a les petites planures.[...]. Era precís que els dics es trenquessin als llocs on la inundació tingués les pitjors conseqüències.
L’elecció dels llocs que s’havien de bombardejar provenia d’un raonament geogràfic que implica anàlisi espacial.

Yves Lacoste (Fes, 1927). La Geografia: una arma per a la guerra.

Tant els ofenem? Per favor,...

2009-10-05T12:49:00.000-07:00

Avui m'ha arribat una notícia com a mínim desagradable i sobretot, trista. Resulta que el Palau de la música de València ha intentat censurar una obra de Chapi perquè tenia al•lusions a Catalunya, i això, segons diu la directora (mostrant un alt nivell cultural) podia ferir sensibilitats,...
Últimament entre els del Palau de la música catalana i els de València, s'estan lluint en glòria!
Al final, entre tots aconseguiran destruir la cultura, i sobretot la credibilitat d’estes institucions...
En fi, una vergonya, llàstima que ells no en tinguin,...

Aquí teniu la notícia publicada a "El Punt"

BAM. Molt bon sabor de boca!

2009-09-27T07:03:00.001-07:00

He aprofitat el meu últim cap de setmana de vacances per anar a les festes de la Mercè de Barcelona i ha resultat ser bastant interessant.
Gràcies als concerts del BAM (Barcelona Acció Musical)he pogut sentir grups d'estils tan diferents com Estanislau Verdet, The Hives o We Are Standard.
La veritat és que va estar molt bé i des d'aquí us ho recomano: concerts gratis, a peu de carrer i d'un nivell molt acceptable!!

Bous i més bous; castells i més castells...

2009-09-23T11:52:00.001-07:00

Moltes vegades, quan parlo amb gent del meu poble comentem que estem farts de que durant les festes només facin bous, bous i bous. Fan falta més actes culturals, actuacions muicals i en general, més actes populars.
Però estos dies he pogut comprovar que la política que aplica el govern del meu poble no és un fet aïllat. Tots els dies que he vist les festes de Tarragona per la televisió han sortit castells, castells i castells.
Estic totalment a favor dels bous, dels castells i de tots els actes tradicionals d'una festa, però crec que hauriem de començar a pensar amb la gent que no els agraden i necessiten altres actes als que assistir (ells també paguen impostos), o simplement tindre en compte que la diversitat cultural és un dels aspectes més importants de la vida,...

La importància d'una bona festa

2009-09-16T04:12:00.000-07:00

Bé, ara que s’acaba l’estiu i després de tres mesos he decidit tornar a reprendre esta pàgina, que tenia abandonada per falta d’idees i ganes,...
El diumenge passat vaig tindre l’oportunitat de tornar a visitar després de molts anys, els carrers adornats amb flors fetes a mà a Ulldecona, que celebrava les seues festes Quinquennals.
De la última vegada que hi vaig estar ni me’n recordava, per tant, vaig quedar gratament sorpresa.
A part dels decorats més típics, també podies veure’n de més moderns, com els de la foto, que consistien amb flors fetes amb cartutxos d’escopeta de balins.
La veritat és que he de felicitar als falduts per la faena ben feta i per la paciència, però sobretot, perquè gràcies a la seua il•lusió tenen una festa gran al seu poble que atreu visitants que de segur deixen negoci i donen a conèixer el poble d’Ulldecona.
Tan de bo Amposta tingués alguna festa així,...

Eleccions,...

2009-06-01T02:20:00.000-07:00

Comunicat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

Després d’un debat profund i havent vist les activitats dels representants polítics pel que fa a la problemàtica de les Terres de l’Ebre i del seu poc interès per garantir un riu Ebre viu, amb cabal suficient per garantir les necessitats del delta i de la resta del territori.

Hem constatat que:

1) Existeix al territori un desencís molt clar per la manca d’interès dels molts representants polítics un cop han estat elegits.

En campanya electoral tot són promeses, quan són elegits tot són excuses.

2) Creiem que la tasca de govern ha de ser compatible amb la defensa del territori i sembla ser que, en general, no s’interpreta així.

3) Creiem necessari que es visualitzi el malestar que tenim els ebrencs davant d’actituds individuals que, en la pràctica, comporten l’abandonament de la defensa del riu i de les Terres de l’Ebre

Per tant, la PDE recomana a les persones que amb intenció d’anar a votar sentin aquest desconcert i vulguin fer notar la seva protesta:

VOTEN NUL

Quanta mala llet hi ha pel món,...

2009-05-15T06:41:00.000-07:00

El de la foto és el xiquet de la pel·lícula Slumdog millionaire. Fa poc ha tornat al seu barri de sempre i a la seua misèria de sempre. A més, està deprimit perquè el govern de la Índia destruirà la seua casa i les dels seus veïns per a no donar mala imatge al món.

Fa uns mesos va sortir la notícia que la xiqueta de la pel·lícula havia estat posada a la venta pel seu pare.

Tots sabem l’èxit que va tindre la pel·lícula (realment una pel·lícula de qualitat), i els diners que això suposa. Però també sabem que els diners van i venen sempre de les mateixes mans.

Tot i així, estes notícies mai me deixaran de sorprendre,...

Artistes del Chango!

2009-05-01T04:41:00.000-07:00

Avui vull fer una recomanació per a tots aquells que els agrada la rumba, el reggae, ragga o l’ska.
Pirat’s i La Pegatina són dos dels grups de música catalans que més m’agraden. Bona música, bones lletres i alguna cosa en la seua melodia que els fa diferents.
Ells són musics de Radio Chango, de la colla de Manu Chao, Ojos de Brujo, Fermin Mujuruza, Ràbia positiva, Eskorzo o Macaco, grups sorgits des dels magatzems de casa seua o els localets del Raval. La majoria s’han creat durant la última dècada però han tingut un èxit important a causa de la seua mescla de ritmes i les seues lletres “revolucionaries”.

Radio Chango

Cala Rumba

Sant Jordi

2009-04-22T07:20:00.000-07:00

Demà, un dels meus dies preferits per a passar a Catalunya,…estic a Cuenca!! Si més no, serà original,...
Des de terres castellanes, que passeu un feliç dia de Sant Jordi!! I si alguna xica està trista perquè cap xic li ha regalat una rosa, que pense que a mi tampoc me’n regalaran cap i que damunt,...estic a Cuenca!
Salut i feliç diada!!

Lunes de agua

2009-04-20T09:11:00.001-07:00

Avui m’han explicat la tradició del “Lunes de Aguas” de Salamanca, una espècie de Dijous Llarder.
Diuen que la tradició es remunta a uns segles endarrera, quan les prostitutes de la ciutat havien de ser traslladades a l’altra banda del riu Tormes durant el temps de Quaresma, per a evitar als hòmens la tentació de la carn.
El dilluns següent al de Pasqua, el “Padre putas” acompanyava als estudiants de Salamanca a l’altra banda del riu (Lunes de Aguas) a buscar a les prostitutes per a tornar-les a la ciutat. Ells ho celebraven bevent, menjant i ballant.
Actualement els salmantinos celebren el dia anant al camp durant la tarda a menjar “Hornazo” (també es vincula al fet de no poder menjar carn, l’Hornazo està fet d’ou, xoriço, llom adovat i pernil, els aliments de matança) , beure i passar-s’ho bé. En definitiva, el que fem a 700 Km. de distància durant el Dijous Llarder!!

A la tercera va la vençuda!

2009-04-14T03:25:00.000-07:00

Salut i República!

El diàleg no està de moda

2009-03-20T05:46:00.000-07:00

Vull dir que em pareix bastant greu el que va passar a Barcelona amb els Mossos d’Esquadra i els estudiants, però encara em pareix més greu l’actuació dels rectors de les universitats amb tot el que està passant. Estan defensant unes actuacions policials que fins i tot membres d’associacions pels drets humans i agrupacions de veïns estan denunciant. Avui he mirat un dels informatius de tv3 on sortia un professor de dret de la UAB dient que ja és hora de que les universitats aprenguen a resoldre els seus problemes sense avisar la policia. Estic totalment d’acord, però també sé que és imposible. A Barcelona, i ho dic perquè estudio allí, ja fa prous anys que els estudiants estan demanant un procés de diàleg i debat sobre el Pla Bolonya que ens afecta i mai, mai s’ha produït este debat. M’en recordo que el primer que ens van dir era que això venia d’Europa i s’havia d’acceptar. Així que si ve d’Europa, no tenim res a dir encara que no estiguem d’acord? Ara diuen que els estudiants no s’han presentat a les reunions amb professors que es fan habitualment. Seria bo saber fins a quin punt el nostre vot arribaria a comptar,…Jo penso que una reforma d’estes dimencions s’ha de fer a poc a poc i amb molt de concens perquè l’educació és cosa de tots. Fa poc, una representant del Govern deia als “Matins” que potser hagués hagut d’haver més debat i que potser no tindrien els diners suficients per aplicar la reforma tal com s’ha d’aplicar. Ara? Ara venen amb això? Jo no puc entendre perquè els polítics mai escolten a la gent i sempre van a la seua,…
Una altra cosa és l’actuació policial que em sembla desmesurada. Què passa amb els Mossos? Fa temps van haver de fer investigacions per maltractaments a les presons, també va haver polèmica perquè és sabut que utilitzen Kubotan a les manifestacions, i ara amb els estudiants també hauran de fer una investigació pel que va passar i pels atacas que van rebre periodistes i gent que no tenia res a veure amb la protesta.
Fa temps que a Catalunya quan un jove protesta se li diu directament “antisistema radical” (no crec amb esta violencia tant greu que denuncien els rectors, que voleu que us digue,…), potser és una excusa per actuar amb contundència. També hi ha qui diu que els Mossos d’Esquadra estan tornant bons a la Guàrdia Civil,…

Ciència feta art

2009-03-03T13:17:00.000-08:00

L'altre dia vaig anar al Parque del Retiro de Madrid i vaig tindre l'ocasio de veure una exposició d'art que em va gradar molt.

És de l'ecultor Josiah McElhney, es diu Unvers Illa i consta de cinc peces fetes d'alumi cromat i vidre bufat. És una obra que es basa per una part amb les teories més actuals sobre l'origen de l'univers i per l'altra amb les làmpades del Metropolitan Opera House (Nova York), inspirades amb la teoria del Big-Bang.

Les teories més modernes sostenen que no va ser una sola explosió si no el "multivers": explosió d'universos amb perpètua acceleració fins a l'infinit.

Han col·laborat amb l'escultor vidriers i científics. També s'ha fet una pel·lícula amb el mateix nom de 19 minuts de duració que es va gravar al Metropolitan Opera House.

Este mes també apareixerà un catàleg sobre l'exposició amb entrevistes, assajos de filòsofs i historiadors, fotografies,...

Una gran obra d'art,..

El laberint d'Euskadi

2009-02-21T11:14:00.000-08:00

L'entrada d'avui és per a tots aquells que no ens conformem en les informacions que ens donen sempre.
Perquè, si sabem que el problema d'Euskadi és tant complex, com és que només podem escoltar a PSOE, PP i PNV? Així, difícilment ningú podrà opinar amb consistència. És per això que us deixo algunes pàgines relacionades amb els partits il·legalitzats (Askatasuna i D3M), per a que poguem tindre opinions de totes les parts implicades i no només les dels partits "constitucionals". Espero que us ajude.

http://www.ezkerabertzalea.info/eskaintza.php (web de l'esquerra abertzale)
http://www.demokrazia3m.com/ (web de Demcocràcia 3 Milions)
http://www.bottup.com/200902064284/ciudadania/la-onu-advierte-a-espana-que-la-ley-de-partidos-vulnera-derechos-fundamentales.html (opinió de la ONU discutint la Ley de partidos)
http://www.deia.com/es/impresa/2009/01/20/bizkaia/politika/530319.php (informació sobre Askatasuna)
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=18978 (entrevista a Arnaldo Otegi)
http://civil.udg.edu/normacivil/estatal/persona/PJ/L54-78.htm (Llei de partits)
http://www.javierortiz.net/voz/egunkaria (informació sobre el judici al diari clausurat Egunkaria)
http://es.wikipedia.org/wiki/Egunkaria

Endavant Solidari@s!

2009-02-11T01:54:00.001-08:00

Rueda de prensa ,13 de diciembre de 2007
El pasado día 5 salió en libertad Julio Villanueva y cesó la orden de busqueda y captura para los otros 5 solidarios que se encontraban en esta situación desde la sentencia condenatoria por la acción del corte de cables en 1996.
La explicación a esto se encuentra en un cambio en la ley hace ya cuatro años en la que el plazo de prescripción para delitos con penas inferiores a 5 años de cárcel pasaba de los 10 a los 5 años.

Avui he revisat este tema després de molt de temps sense sentir-ne a parlar. Julio i els altres van participar en un acte per a evitar la construcció d’un embassament a Navarra, que al final va inundar un poble i valls de muntanya de gran interés natural i paisatgístic. A més el pantà, fet mig il•legalment, té nombrosos problemes en l’estructura i els materials del sòl, fet que pot provocar la destrucció del dic de contenció de al presa. Els jóvens han passat anys a la presó per intentar evitar-ho. Des d’este bloc, tot el meu suport a Solidari@s con Itoiz, un col•lectiu que em va descobrir de ben joveneta la corrupació i la màfia que envolta la construcció de pantans.

És molt interessant el vídeo penjat al youtube i (si el podeu aconseguir) el documental de Mario Pons “Contracorriente”, on s’explica amb detall la gestió de l’aigua a Espanya.

Sempre va bé llegir als grans de la literatura

2009-01-27T08:40:00.000-08:00

"Cien años que yo vivera no hablaría de otra cosa. Primero, tu padre, que me olía a clavel y lo

disfruté tres años escasos. Luego, tu hermano. ¿Y es justo y puede ser que una cosa pequeña

como una pistola o una navaja pueda acabar con un hombre que es un toro? No callaría nunca.

Pasan los meses y la desesperación me pica en los ojos y hasta en las puntas del pelo."

Bodas de sangre. Federico García Lorca (1898-1936)

Quins privilegis, no?

2009-01-22T07:41:00.000-08:00

Les ames de casa podran convalidar la seua experiència per assignatures d’FP.

Quan he sentit esta notícia al telediari m’he quedat al·lucinant. Se veu que el Govern, convalidarà d’un 8% a un 10% de les assignatures de mòduls d’Hosteleria o Educació Infantil a les ames de casa si demostren coneixements suficients. Se basen en que estes dones han acumulat experiència en cuidar xiquets i vells, cuinar,...
Així, ma mare també se pot presentar? Ah no! Ella ja té formació reglada. Però si no m’equivoco va haver de fer totes les assignatures dels estudis, com jo, com moltes dones que conec...
Ma mare, les meues tietes, els que estudiem fora de casa i fins i tot ma iaia, sempre hem hagut de convalidar la faena de casa amb els estudis o el treball. A més, moltes vegades el fet de treballar els dos de casa, ens ha negat l’accés a beques (la prioritat són les famílies on només treballa un,...). Avui en dia, dubto que una dona hagi d’estar a casa per obligació. A mi no me sembla malament que la seua elecció sigue esta, faltaria més! Ara, d’aquí a que tinguen estes facilitats, me pareix sincerament excessiu, i una falta de respecte a les dones que ho han fet tot alhora i ho seguiran fent.
En fi, a vegades estes polítiques tant políticament correctes i tant “a favor de les dones”, fan fàstic,...

Les veritats ofenen

2009-01-19T06:00:00.001-08:00

Entropa és el nom de l’escultura que David Cerny, autor txec, ha fet a la Unió Europea per la presidència del seu país a la Unió.
Espanya és un país ple de formigó, Italia un camp de futbol, França una pancarta que posa “vaga”, Luxemburg una llavor d’or en venta, Rumania un dràcula estil Parc Temàtic, o Suècia una gran caixa d’Ikea.
Cada país, el seu estereotip. Ja ha rebut moltíssimes crítiques. Bulgària ha estat retirada de l’escultura. Jo crec que l’únic criticable és que l’autor va dir que havia participat un escultor per país, i ara s’ha sabut que no és així. Però res més.
Els europeus només fem que criticar als Governs i corruptes àrabs, americans, africans....potser és hora que ens mirem el melic i que d’una vegada, comencen a canviar algunes coses,...

Estos detallets que ens fan tal com som

2009-01-15T15:13:00.000-08:00

Voldria tindre el talent,
Tindre la gràcia i la mà,
Que tenia aquella gent,
Quan se ficava a cantar,
Los nostres mestres joteros,
Que avui volem saludar.

Gent d’arrossar i de Garriga,
Que al mig del treball cantava,
Gent de got i de cuartillo,
Que a les tavernes rondava,
I de barraca en barraca,
Entre els vells amics xalava.

Jota de: Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries (http://www.tubalespectacles.com/quico.htm)
Foto: Boca de Bou, cantant de jota natural de Sant Jaume

Serps d'estiu

2009-01-13T06:58:00.000-08:00

Serps d’estiu: terme d’argot periodístic per a descriure les notícies que només surten durant l’estiu, quan hi ha carència de notícies polítiques. Normalment ens fan memòria de conflictes oblidats, situacions de crisi humanitària,...
L’origen del terme fa referència a les esporàdiques i sensacionalistes aparicions del monstre del Llac Ness als mitjans de comunicació.

Petites accions, canvis claus. Plumpy'Nut.

2009-01-10T05:49:00.000-08:00

Plumpy’Nut. Este és el nom del producte que canvia cada dia la vida de centenars de famílies africanes en perill de perdre un fill per culpa de la desnutrició. Són 500 calories a base de cacauets, vitamines i minerals, o dit d’una altra manera, menjar altament calòric.
El producte s’aplica a aquells xiquets que tenen malnutrició severa, fàcilment comprovable. Les mares només han d’agafar el punt mig del braç dels seus fills entre el colze i el muscle i mesurar la circumferència. Si és igual o menys a 11cm. existeix risc elevat que l’infant mori de fam. Llavors se li dóna l’aliment.
Després de dos o tres setmanes de prendre dos saquets de Plumpy’Nut al dia, els xiquets recuperen el seu pes normal.
El producte va directament de l’Hospital a les mares i a diferència de la llet en pols, no necessita ni aigua ni utensilis a vegades difícils de trobar en molts països africans.
A més, el producte se produeix en empreses locals, que donen faena als seus habitants i ajuden a l’economia de les famílies.
La contra és que és de difícil accés per a tots els països on hi ha guerres i conflictivitat social. A més, hi ha perill de morir d’èxit si es posen les multinacionals pel mig i el van privatitzant.
Però el que està clar, és que és un dels productes alimentaris més revolucionaris dels últims anys. Llàstima que estos avenços científics no siguen d’interès per als nostres programes de televisió,...

Heriak du hitza (el poble parlarà)

2008-11-18T13:52:00.000-08:00

Esta setmana ha sortit la gran notícia del segle, han detingut al cap militar de la ETA. Ara és el moment en que el partit que governa se penja les medalles, a més d’elevar quasi a la categoria de sant al Govern francès (com ens té últimament acostumats Zapatero). A mi me dóna la sensació que sempre se repeteix la mateixa història. Sempre detenen al membre més actiu, al membre més important, al comando més preparat,...però la ETA continua existint,...
Quan hi ha un atemptat, diuen que "podria haver sigut una catàstrofe". Jo me pregunto,...si la ETA volgués dur a terme una catàstrofe, no ho faria? Això sí, MAI se pot dialogar amb terroristes,...
Justament la setmana passada me va donar per mirar traduccions d’un grup de música basc. És el grup “Betagarri”, de caire clarament independentista. Això és el que diu una estrofa d’una cançó cantada amb les tres llengües minoritàries i minoritzades d’Espanya (galego, català i euskara). Tant de bo fos tant fàcil. Tant de bo Espanya fos una democràcia avançada,...

El poble té la paraula
pregunta-li almenys una vegada
quina democràcia!
on està la nostra opinió?
El poble té la paraula
anem a parlar
perquè és el nostre dret
i la decisió
serà el desig del poble
Betagarri, Herriak du hitza

Més traduccions a:
http://eu.musikazblai.com/betagarri/

Una canción de piedra

2008-11-14T14:29:00.000-08:00

Poseeré esta tierra; deseo tomarla, hacerla mía, pero no puedo. El agua se empeña en seguir siendo agua, los descollantes árboles persisten en ser solo árboles; las frutas se pudren, y las piedras, pulidas y curvas, parecen prometer algo a quienquiera que osara levantarlas…pero es imposible moverlas un ápice.
Iain Banks, Una canción de piedra.

Un llibre escollit a l’atzar d’un autor desconegut per a mi, com faig últimament. I reconec que és recomanable. Dins d’este llibre, que és molt original, estic trobant fragments que m’han agradat realment i m’han fet pensar. Així que si us animeu, passeu per la biblioteca. Teniu uns setze llibres d’este autor britànic (dels millors de la seua generación) per a escollir.
Que vagi de gust!

EL PAISATGE

2008-11-06T07:01:00.000-08:00

“Cap descripció, per bella que sigue, pot ser veritat, ja que no pot reproduir la vida del paisatge, la caiguda de l’aigua, el tremolor de les fulles, el cant dels moixons, el perfum de les flors, les formes canviants dels núvols. Per a conèixer és precís veure.”

Elisée Reclus (Sainte-Foy-la-Grande, França, 1830- Thourout, Bèlgica, 1905)

Per algun lloc s’ha de notar que estudio geografia, no?
La veritat és que encara no conec molt este geògraf, però el poc que m’han explicat i he llegit, com a mínim, m’ha encuriosit.
El seu pare volia que estudiés teologia i per això es matricula a la Universitat de Montauban. Però un any més tard, el 1848, esclata la Revolució de París i Reclus comença a canviar la seua visió del món i de la vida. Es relaciona en grups socialistes i forma part de la Primera Internacional anarquista. Durant tota la seua vida va participar en nombroses revoltes socials i fins i tot va estar empresonat.
Va estudiar Geografia i va dedicar gran part del temps a viatjar, la seua passió. A Estats Units descobreix i critica l’esclavitud.És considerat un dels millors geògrafs de la història. Dos dels seus llibres més importants són “La Terra” i “Història de la muntanya "

Transparència...

2008-10-29T16:01:00.000-07:00

Acabemos con el cepillo (referint-se als catalanistes) y sigamos su fracaso, intentando aplastar un habla invencible e inmortal (referint-se al castellà) que ilumina al mundo, la lengua franca de aventureros y pastores.
El mundo de Castilla y León. Dimarts, 30 de setembre de 2008

Així acabava l’editorial de “El Mundo” el dia després de la manifestació de Ciutadans a Barcelona.
Per sort no tota la gent de Castilla y León llig este diari o comparteix el que diu. Fa més d’un mes que hi estic vivint i he de dir que tota la gent que he conegut m’ha tractat amb respecte i educació. A vegades dóna la sensació que els conflictes que creen els polítics se queden allí, al Congres, i la gent és molt més respectuosa que no pas ells, que en teoria haurien de ser l’exemple.
El que em preocupa no és que este diari publique estes notícies transgiversades i amb un vocabulari propi d’altres èpoques. Ells saben a qui es dirigeixen o qui els subvenciona (encara que com a periodistes, si és que ho són, els hauria de caure la cara de vergonya). El que hem preocupa és que una universitat amb tant de prestigi com la de Salamanca només tingue este tipus de diaris, i estigue donant negoci a uns personatges que tenen tant poc de veraços i transparents.